La Molsosa : L’origen del nom del lloc sens dubte fou degut a la molsa, element vegetal abundosament estès per tot el seu territori.

El poble es centrat per l’antiga església de Santa Maria,  esmentada ja l’any 1008 i per les restes de l’antíc castell que pertangué al ducat de Cardona. A  l’església s’hi poden distingir els trets propis del romànic inicial, auster i de repoblació que en determinà la fundació, amb poques obertures i de dimensions reduïdes ja que les parets constitueixen alhora el tancament i les bases que sustenten tot el pes del sostre, format aquest per una volta de canó amb arc de mig punt. L’absis amb nul.la decoració exterior té direcció est i la façana amb porta d’entrada encarada a l’oest com es propi de l’arquitectura romànica, tot i que degut a les intervencions del segle  XVII la porta  principal fou traslladada a migdia, amb dos emplaçaments successius,  i la primitiva emparedada. S’afegí també en aquesta época una segona nau probablement  per necessitats demogràfiques de creixement de la població i acompanyada alhora per un cet reviscolament econòmic que permetia encarar actuacions  de certa envergadura. Cal destacar que durant les obres de restuaració dutes a terme l’any 2005 per l’Ajuntament es va descobrir  a la part interior de l’absis una técnica ornamental basada en la intercalació de pedra de tonalitat  rogenca amb una altra de tonalitat més clara i pròpia del país. L’ús d’aquesta tècnica, inusual en el romànic de repoblació caracteritzat per l’austeritat ornamental, podria deixar entreveure una possible influència mossàrab a l’origen constructiu de Santa Maria, fet aquest, per altra banda perfectament constatat en altres esglésies romàniques de tota la península Ibérica; per bé que a Catalunya el que predomina és l’estil  anomenat llombard, provinent del nort d’Itàlia i caracteritzat entre altres elements per l’arc llombard ( o arc cec ) , element aquest, inexistent a Santa Maria.