Anfesta constitueix un enclavament dins el terme municipal de Calonge de Segarra. El castell d’Anfesta es troba documentat a partir del 1314 i era la residència habitual dels senyors que durant el feudalisme administraven el lloc en nom dels Cardona. Dins el comtat de Cardona, Anfesta formava part de la batllïa de Torà però en formar-se els municipis al segle XIX es va integrar a La Molsosa. Si bé és d’origen medieval, el castell ha sofert nombroses transformacions al llarg dels segles tal com ho demostren els seus finestrals de clara influència renaixentista. Integrada dins l’estructura del castell trobem l’antiga esglésiola de Santa Maria d’Anfesta que es sufragània de Santa Fé de Calonge i vinculada a la canónica de Sant Vicenç de Cardona almenys des de l’any 1040 raó per la qual pertany al bisbat de Vic a diferència de la resta del municipi que l’any 1957 passà a Solsona. El poble celebra la festa major el primer diumenge d’agost.
El nom de Prades prové del mot llatí “ prata “ que vol dir prats o pastures. El lloc apareix esmentat l’any 987, quan Sendred i la seva muller Ermoviga vengueren a la vescomtessa Ermetruit i al vescompte Ermemir la seva vila anomenada Mascaró, situada al comtat de Manresa, al castell de Castelltallat, en un indret anomenat Prades. Per tant inicialment el poble formava part del terme del castell de Castelltallat. Posteriorment passà a dependre de la canónica de Sant Vicenç de Cardona i aleshores constava ja com a situat al terme de La Molsosa. Amb 800 m. d’altitud conserva l’aire de poble medieval amb carrers estrets que conflueixen a una plaça central. L’església es troba documentada l’any 1040 entre les possessions donades pel bisbe d’Urgell i vescomte de Cardona Eriball com a dotació de l’esglesia de Sant Vicenç de Cardona , ja que consta que li donava la torre de Prades, amb l’església, la vila, els delmes i les primícies. Aquesta possessió fou confirmada l’any 1154 pel Papa Anastasi IV en la butlla que concedí a la canónica de Sant Vicenç de Cardona.