El municipi de La Molsosa  està situat a l’altiplà de Calaf i es troba accidentat per la serra de Castelltallat ( 846 m.) que separa la riera de Coaner  ( Conca del Cardener ) del riu Llobregós que també neix al terme però desguassa al segre determinant així que el seu territori estigui dividit en dues conques hidrogràfiques: la de l’Ebre i la del Llobregat. Històricament el poblament va ser important des del Neolític. Al segle VI A.C. s’hi varen establir diferents poblats íbers tal com ho manifesten restes arqueològiques encara avui existents,  tot i que després el territori  fou intensament romanitzat. La seva població va augmentar entre els segles XV al XIX  i al temps del feudalisme es va integrar al comptat de Cardona.  L’any 1989 el Parlament de Catalunya va aprovar la incorporació de La Molsosa a la comarca del Solsonès.

Pins, roures i alzines configuren un paisatge que L’any 1.998 va sofrir com la resta de la Catalunya Central, l’incendi més devastador de la seva història ja que va arrasar el 70 per cent de la superfície del  terme.

El seu terreny de margues i calcàries permeten el conrreu de cereals i algunes vinyes. L’agricultura, així com la ramaderia de porcí i aviram constitueixen la base del seu desenvolupament econòmic.També l’explotació forestal ha significat  historicament un recurs, especialment en époques en que aquest element era comercialmet rentable.

De pocs anys ençà el municipi ha iniciat una tímida obertura a sectors terciaris com el turisme en forma de segones residències o d’agroturisme.